dilluns, 21 de novembre de 2016

Notes Biogràfiques: 3 - UNA INFANTESA DIFÍCIL

Poques notícies tenim de la primera infància de la Lliberada, però suficients perquè puguem entrelluscar que ja de petita, Déu la preparava i la portava per camins singulars, alimentant-la aviat amb el pa dels forts, com són les privacions i el sofriment. 

Maria Torner, Joan Saus i altres testimonis, veïns del carrer de Sant Bernat, que l'havien conegut des que tenia tres o quatre anys, coincideixen en afirmar que ja des de petiteta gaudia de molt bona reputació, que va tenir sempre un comportament molt exemplar, i estava dotada de molt bones qualitats. El pvre. Lluís Vila, que amb el temps seria un dels seus directors espirituals, en la seva declaració deixà constància que «segons notícies obtingudes de persones fidedignes i és fama comú, la Lliberada ja des dels seus més tendres anys va observar sempre una conducta del tot conforme amb les màximes de l'Evangeli». 
Lliberada Ferrarons

En concret, sabem que el 6 de juny de 1806, quan tenia tres anys escassos, va rebre el sagrament de la Confirmació de mans del bisbe de Girona Dr. Juan Agapito Ramirez de Arellano. La rebé conjuntament amb la seva germana Felisa, dos anys més petita que ella. 

Gerònima Roure d'Escubós, poc abans de morir (1844) va declarar, davant de dos testimonis. que havia conegut a la Lliberada de petita, quan portava el menjar al seu pare, que treballava precisament en la fàbrica dels pares de la Gerònima, i deia d'ella que "era molt silenciosa". Veiem, doncs, que la Lliberada ja de petita (tindria 5 ó 6 anys) ja era una nena assenyada, recollida i diligent. 

Aviat, però, deixaria de fer aquest servei, que li devia ser molt agradós, ja que Joan Ferrarons, el pare, emmalaltí greument i hagué de deixar la fàbrica per enllitar-se durant una colla d'anys, fins que en 1816 va morir, deixant la família sumida en la indigència. Amb la malaltia del pare no hi ha dubte que la vida de la Lliberada va canviar, així com la situació de tota la família. 

Un dels testimonis, Joan Soler i Bergés, fabricant i veí del carrer de Sant Bernat, ens diu que per causa de la malaltia de Joan Ferrarons, que va patir per molts anys, la família (que vivia del seu jornal) va quedar reduïda a "l'estat de mendicitat". Suposem que basant-se en aquest testimoni i en el malentès que Lliberada era la primogènita, el Pare Butiñà, primer biògraf de la Serventa de Déu, diu que a ella va tocar d'anar a demanar caritat de porta en porta, i al P. Butiñà han seguit els altres biògrafs, acolorint, desmesuradament sens dubte, aquesta circumstància. No queda clar, ni és segur, que la Lliberada de petita hagués anat a captar, així tal com sona. Encara que no es pot descartar, i bonament es pot suposar que, més d'una vegada, hagués anat, enviada per la seva mare, a recollir alguna almoina que els parents, amics o veïns, els haguessin ofert, ja que aquella família era molt ben vista i estimada. 

Una cosa sí que fan notar els testimonis, i és que, a pesar de la malaltia i la situació humanament desesperada de la família Ferrarons, mai ningú d'ells donaren motiu de queixa, sinó que tot ho suportaven amb paciència cristiana, conformats amb la voluntat de Déu. 

I una altra cosa també sabem del cert i és que la nostra Lliberada, tan aviat com li permeté la seva curta edat (tindria uns set anys) es posà a treballar a una fàbrica de teixits (com veurem) sens dubte que per a poder alleujar quelcom aquella precària situació de la família.

Font: Butlletí número 4 - Novembre de 1987
Llegir més...

divendres, 21 d’octubre de 2016

El Dr. Masmitjà director espiritual de la Lliberada

Joaquim Masmitjà i de Puig va néixer a Olot el dia 29 de desembre de 1808. Era el quart fill del Dr. Francesc Masmitjà i Santaló i Maria Gràcia de Puig i de Quintana. Aviat se sentí cridat al sacerdoci rebent una sòlida formació a Olot, al Seminari de Girona i a la Universitat de Cervera, on aconseguí els graus de Llicenciat en Cànons i de Batxiller en Dret Civil. Fou ordenat sacerdot el 22 de febrer de 1834. 

Encara novell sacerdot, i en circumstàncies molt difícils, va ser nomenat per uns mesos regent de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, a l'agost de 1840. Fou en aquestes circumstàncies que, providencialment, visitant els malalts de la parròquia va conèixer Lliberada. Ja des de la primera visita va adonar-se que es tractava d'una malalta molt diferent de les altres, particularment per la seva paciència i conformitat cristiana. A partir del 25 de febrer de 1841 prendrà la seva direcció espiritual, visitant-la diàriament fins el dia de la seva santa mort, el 21 de juny de 1842. 

El Dr. Masmitjà encara novament se li confiaria la regència de la parròquia d'Olot en 1844. Seria en aquest breu temps 'que es prendrà la declaració dels seixanta testimonis i tindrà lloc la gran missió d'Olot, procurada per ell, i que donarà, durant un mes sencer, el gran apòstol de Catalunya Sant Antoni Maria Claret, que esdevindrà el seu gran amic i confident, conjuntament amb el Dr. Jaume Soler, Canonge Magistral de Vic, que serà després bisbe de Terol. 

El dia 1 de juliol de 1848 fundava a Olot mateix la Congregació de Filles de l'Immaculat Cor de Maria per a la formació cristiana de la joventut femenina. El Dr. Masmitjà fou aviat distingit amb els més alts càrrecs de la diòcesi gironina. En 1849, el nou bisbe el nomenaria rector de la parròquia de la catedral; en 1853, mitjançant oposicions, és constituït Canonge Penitencier, i en 1877 és elegit Vicari Capitular. La seva santa mort esdevé el 26 d'agost de 1886.

En 1969 les seves venerables despulles són traslladades a Olot, la seva ciutat natal, la qual el declara fill i en 1985 Roma dóna el nihil obstat perquè es pugui iniciar la seva causa de beatificació. Ara les causes dels dos servents de Déu, Joaquim Masmitjà i Lliberada Ferrarons, caminaran juntes,' esperant que un dia, no llunyà, l'Església reconegui l'heroïcitat de les virtuts d'ambdós, del director i de la dirigida.
Llegir més...

dimecres, 21 de setembre de 2016

Notes Biogràfiques 2 - LA FAMILIA DE LLIBERADA FERRARONS

Contràriament al que han afirmat els biògrafs Butiñà i Balcells, la Lliberada no fou la primogènita del matrimoni Ferrarons-Vivés; però sí era la més gran de les tres germanes que varen sobreviure. En total foren vuit els fills de Joan i Teresa: Gaspar, Fèlix, Felisa, Joan, LLIBERADA, Felisa, Agnès i Libori. Els tres primers visqueren només alguns mesos. Joan, nascut en 1800, tres anys abans que la Lliberada, morí el 1813 amb tretze anys. Libori, l'últim, nasqué en 1812 i morí en 1820. Alguns dels testimonis afirmen haver conegut aquests últims germans o algun d'ells. Només sobrevisqueren Lliberada, Felisa i Agnès. La mortalitat infantil en aquell temps era molt elevada a Olot.

La tradició que hi ha a Olot és que la Lliberada nasqué al carrer de Sant Bernat, però un dels testimonis, Sebastià Saus, precisament el propietari de la casa, ens diu que hi anaren a viure quan la Lliberada tenia tres o quatre anys, i que havia nascut a prop d'ella (hi ha qui diu que al carrer de Sant Miquel). El que sí és cert és que en el carrer de Sant Bernat, en la casa encara avui coneguda com a tal i que portava fins fa poc el n.° 25, hi visqué la Lliberada quasi tota la seva vida, fora dels primers anys (si és cert el testimoni esmentat, cosa molt versemblant) i els tres últims, puix per causa de la guerra carlista, ja que el carrer de Sant Bernat estava situat fora del cèrcol emmurallat de la vila d'Olot, fou traslladada, ja molt malalta, a un pis del carrer de la Mosca, on morí.
Capella de Sant Bernat i casa on visqué la Lliberada

La família vivia més o menys pobrament del jornal del pare, Joan Ferrarons, que com hem dit, era mitjaire, art o ofici que li havia ensenyat quan ell tenia de 16 a 18 anys Albert Costa i Estorch, el qual testifica d'ell que era un home molt honrat i treballador, que es regia sempre i en tot per les màximes i regles d'un bon cristià; home pacífic i recollit, que no li agradava ficar-se en la gresca i diversió que l'art dels mitjaires proporcionà per alguns temps. Havia treballat en la fàbrica dels Estorch, segons testimoni de Marianna Estorch, Vda. de Morat. Últimament treballaria a casa dels pares de Jerònima Roure de Escubós, la qual ens revela un detall interessant de la nena Lliberada; diu que la va conèixer quan, petiteta, portava el menjar al seu pare, que treballava en la fàbrica dels seus pares, i que ja aleshores era molt silenciosa. La mateixa Jerònima ens diu també que després, ja més gran, la veia molt sovint en l'església del Carme, orant immòbil i molt devota davant de l'altar del Santíssim Sagrament, on passava llarg temps o algunes hores.

Segurament Butiñà no va llegir l'expressió més gran d'aquest testimoni i ens diu (i a ell segueix també Balcells) que de petiteta, quan tornava de portar el menjar al seu pare, entrava a l'església del Carme i passava llargues estones orant davant del Santíssim Sagrament, és a dir, lliga els dos fets en un sol temps. El que sí que afirmen unànimement els testimonis és la bona reputació de la família Ferrarons-Vivés, que si eren pobres en recursos materials, en canvi eren molt rics en virtuts. I en aquell ambient, on s'hi respirava pietat i s'hi veien bons exemples és on va començar la formació de la nena Lliberada, i que al seu temps donaria fruits abundosos a l'escalf de la gràcia celestial a la que ella generosament va correspondre sempre.

Font: Butlletí número 3 - Abril 1987
Llegir més...

diumenge, 21 d’agost de 2016

Història de la Causa de Beatificació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS

Vers l'any 1922 comença l'obra eficaç de Mn. Domènec Balcells. Aquest, cap al 1910 havia visitat, a Mataró, al P. Recoder, paül, amic personal del papa Pius X, per recaptar la seva influència a fi d'aconseguir la coronació canònica de la patrona d'Olot.

El P. Recoder, amablement, li féu avinent que Olot tenia encara una obligació més urgent, que era la de promoure la causa de beatificació de la seva compatrícia la Lliberada Ferrarons, que ell coneixia per referències, i de la que fins i tot n'havia parlat en certa ocasió amb el Sant Pare, el qual li digué: "Quan tornis a la teva pàtria, preocupa't de cercar qui promogui el seu procés, doncs em plauria d'unir-lo al de Gemma Galgani i al d'una altra pageseta italiana, perquè servissin de model i exemple per les obreres dels nostres dies». El P. Recoder, que ja en altra ocasió havia demanat còpia de la documentació a un religiós d'Olot sense resultat, féu de nou l'encàrrec a Mn. Balcells. Aquest, davant la feina que això suposava i les moltes ocupacions, deixà de complir l'encàrrec.

Una greu malaltia li féu recordar aquest, que considerà ell un "deute sagrat", i féu la promesa que si guaria, esmerçaria les seves forces per a promoure ell mateix la Causa.

Mn. Domènec Balcells
Obtinguda la curació per intercessió de la Lliberada, i en reconeixement del favor rebut, Mn. Balcells en 1922 començà la publicació d'una sèrie d'articles en els periòdics locals i seguidament la biografia de la Serventa de Déu, en català, «Mirall per Obreres».

Animat pel ressò i l'èxit dels seus escrits, revifant el caliu que encara existia, en 1925 publicà una nova biografia, més àmplia i més documentada, i en castellà, perquè pogués tenir un radi d'acció més extens, titulada: «Modelo de jóvenes obreras».

Simultàniament anà publicant altres fulles, novenes, postals, estampes, etc. Tot plegat provocà la revifalla d'aquell entusiasme popular primitiu, que amb el temps, s'anava esmorteint.

Mn. Domènec Balcells moria en 1927, però la seva obra tenia continuadors, i aviat el desig es converteix en clamor general, demanant la incoació del procés de beatificació. Espontàniament es formaren grups de promoció de la Causa a diversos indrets, a més d'Olot, com Girona, Barcelona, Vic, Manlleu, on l'obrer Francesc Nofrarias cuidà de la preparació d'una petita biografia en català: «Sants exemples de Lliberada Ferrarons d'Olot», la segona edició de la qual publicà en 1928 el «Foment de Pietat Catalana» de Barcelona.

En 1928 la «Joventut Catòlica Femenina» de Barcelona, se la proposà a model, juntament amb Santa Eulàlia i Santa Teresa de Jesús Infant, i a Olot s'instituí un Comitè de propaganda per promoure la Causa de la Beatificació.

En 1930 l'assemblea de la «Confederación Nacional de Obreras Católicas" tinguda a Toledo, es dirigeix al bisbe de Girona demanant la incoació del procés de Beatificació, petició que renovà la III Assemblea l'any següent, representant a 103 Sindicats de tota Espanya. Però ja el gener de 1931 el bisbe de Girona, Dr. Vila i Martínez, havia nomenat una comissió per a fomentar i encarrilar els treballs encaminats per la glorificació de la Lliberada, i havia demanat instruccions a Roma pel nomenament de Postulador de la Causa, cercant també una persona competent per la redacció dels «Articles». Però, per aquells mateixos dies el Dr. Vila emmalaltia, i després de llarga malaltia s'esdevingué la seva defunció el dia 1 de setembre de 1932, restant tot aturat de moment.

Des del 1932 al 1934, són vàries les persones que es dirigeixen a l'Administrador Apostòlic de Girona Dr. Joan Perelló, bisbe de Vic, insistint en l'afer de la Causa. El 1936 són els cardenals de Tarragona i Toledo, així com els bisbes de Barcelona i de Vic, i encara novament la -Confederación de Sindicatos Obreros Femeninos", que s'interessen i insisteixen en la seva petició al nou bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà. Però amb això, la guerra civil de 1936-1939, establí un obligat parèntesi.

L'apoteòsica celebració del centenari de la mort de la serventa de Déu, 21 de juny de 1942, donà l'última empenta a la incoació del procés de beatificació. Aquell dia, com ja havia succeït cent anys enrera, tot Olot es va commoure. Els organitzadors de la celebració no havien pas pogut somniar que aquells actes tinguessin aquella acollença i ressò popular. El Dr. Josep Cartañà, bisbe de Girona, que els presidí, en restà tan impressionat, que tot seguit es decantà a favor de la Causa. La mateixa Junta organitzadora de la celebració del Centenari, integrada per les entitats religioses més representatives de la ciutat, presidides pel senyor Arxipreste Antoni Butiñà, el 26 de juny d'aquell mateix any 1942 demanava oficialment la incoació del procés diocesà de Beatificació i Canonització, i al mes següent, el 16 de juliol, el Dr. Cartañà, després d'escoltar la informació del fiscal eclesiàstic, decretà la incoació del procés, com a causa històrica, d'acord amb les Normes de la Sagrada Congregació de Ritus del 4 de gener de 1939. Seguidament nomenà la Comissió Històrica, sobre la que havia de recaure el treball i responsabilitat de recerca de la documentació que hauria de servir de base. 
Lliberada Ferrarons

Pel fet que la Serventa de Déu Lliberada havia estat Terciària Carmelita, s'encomanà la direcció de la Causa al Postulador General dels Carmelites, amb residència a Roma, que ho era el P. Eugeni Driessen. Aquest, al seu torn, nomenà Vice-postulador al P. Bartomeu Xiberta, aleshores resident a Olot. En absentar-se seria substituït pel Dr. Josep Calzada, que havia estat vicari d'Olot, i com a tal, fou un dels organitzadors de les festes del centenari.

La Comissió Històrica, presidida i dirigida pel Dr. Tomàs Noguer, i amb la col·laboració des d'Olot, primer pel Dr. Pere Llosas i després per Mn. Josep Girgas, treballà activament en la recerca de la documentació. El 24 de març de 1973 es pogué cloure a Girona el procés diocesà ordinari, essent Administrador Apostòlic de la diòcesi el Cardenal Narcís Jubany, Arquebisbe de Barcelona, que personalment portà a Roma la Còpia autèntica del procés, amb tota la Documentació.

Oberta la Còpia Autèntica per la Sagrada. Congregació i examinada tota la documentació del procés, se'n féu la Còpia Pública que fou passada a la Secció Històrica de la mateixa Congregació, a fi que el Relator General preparés oficialment la Positio super virtutibus i la fama de santedat de la serventa de Déu, que ha d'ésser la base de tot el procés. És el treball que s'està fent actualment i s'encomana a un col·laborador extern, el qual el realitza sota la direcció del Relator.

Quan la Positio estigui a punt, s'haurà d'imprimir i serà distribuïda als consultors, els quals, sota la direcció del Promotor de la Fe, hauran de donar el seu vot o parer, i resoldre les dificultats, si es presenten. Després hi haurà dues reunions, de consultors i cardenals o bisbes, membres del Dicasteri, que decidirà la sort de la Causa, encara que el vot definitiu sempre és del Sant Pare.

Tot això per arribar a provar l'heroïcitat de les virtuts, que certament és el pas més important i necessari. Després, o simultàniament si es produeix, caldrà fer el procés d'almenys un miracle, ja que per la Beatificació s'exigeix almenys un miracle processalment ben provat. 

Aquesta és, en resum, la història i la situació de la Causa de Beatificació de la nostra Lliberada, causa que és mirada a Roma amb molta simpatia perquè no es tracta de cap monja o religiosa, sinó d'una persona laica; és més, d'una treballadora de fàbrica, pobre i humil, que amb la seva provada i constant paciència ens ensenya com hem de prendre cada dia la nostra creu i seguir Jesús; és una Causa, en fi, sentida per tot un poble que desitja veure-la aviat glorificada i poder-la venerar com a Santa.

Font Butlletins núm 2 i 3 - 1987

Llegir més...