dijous, 11 de maig de 2017

Nou Butlletí de la Lliberada

Ja tenim el butlletí núm. 35!

Versió catalana del Butlletí núm. 35


Aquí podeu baixar-los:



















Llegir més...

dissabte, 21 de gener de 2017

Notes biogràfiques de Lliberda Ferrarons - 4 Teixidora

Un dels testimonis, Jaume Cunill, afirma que la Lliberada començà a treballar a la fàbrica als 7 o 8 anys. Aquesta fàbrica dels socis Antoni Roure, Esteve Fontenberta i Pere Batlló estava situada al terme de Sant Joan les Fonts «a una hora de camí», segons els testimonis; però la tradició la identifica a l'anomenat avui Molí d'en Compte, vora el Fluvià, el qual, certament, no està a tanta distància. El que n'és cert, que ella hi treballà fins a l'any 1820, uns 9 o 10 anys seguits. Cada matí, doncs, estiu i hivern, sola o acompanyada, ella feia camí cap a la fàbrica. Recordem que estem des de 1808 en plena guerra de la Independència i que des del 9 d'abril de 1812 fins al 14 de març de 1814 Olot fou ocupat d'una manera estable pels francesos. 

Durant aquests anys ella va veure morir el seu germà Joan, tres anys més gran que ella, el maig de 1813; el seu pare, després de llarga i dolorosa malaltia, el 15 de juliol de 1816; i encara el més petit dels germans, Libori, nascut el 1812 i mort el 1820. 

"El molí d'en Compte"
on, segons tradició, va treballar la Lliberada
En aquell temps era cosa normal que els nens i nenes fossin admesos als treballs de fàbrica. Per altra part, a Olot no hi havia escoles per a les nenes, fora de l'ensenyament de cosir, brodar i fer puntes. La Lliberada, tot i estar mancada de salut, aviat es posà a treballar per pal.liar una mica les greus necessitats familiars. Que ella ja de petita no tenia salut, ho testifiquen els seus companys i companyes de treball. Només de pujar una escala o una petita pujada del camí ja li produïa sufocació i menjava poc i sense gana, malgrat que tenia bon aspecte i era de bona complexió. Per contra, tots afirmen que era molt pacient i soferta. 

Amb tot, la Lliberada era una treballadora exemplar. A la fàbrica ella era bobinadora, i no és d'estranyar que aviat, per la seva bona conducta, se la féu majordoma o directora d'un grup de treballadores a les quals vigilava perquè fossin diligents en el treball i guardessin silenci; reprenia els fets i paraules dignes de repressió i les exhortava a què no fessin front als amos. Malgrat la blavor del seu geni, diu una testimoni, la seva presència feia que es guardés silenci. 

La Lliberada, a més, exercia un veritable apostolat entre les seves companyes de treball. Les ensenyava a resar, les exhortava a les pràctiques de pietat, s'oferia a guardar torn en el confessionari per facilitar la recepció d'aquest sagrament, els ensenyava la doctrina cristiana. És interessant la declaració de Miquel Bartrina, el qual fa notar la paciència que ella tenia per ensenyar-li la doctrina, que li costava molt d'aprendre per la seva condició de tartamut; i com ella el defensava dels altres, quan per aquest mateix defecte es burlaven d'ell. Ella repetia a les seves companyes: Noies, els ulls a la feina i el cor a Déu. 

Anys després, també acompanyaren a la fàbrica les seves dues germanes més petites Felisa i Agnès, les quals la imitaven en la seva bona conducta. Quan anava de camí cap a la fàbrica amb elles i altres companyes, les convidava a resar el rosari a dos cors; rosari que en deien de la bona mort, perquè, després de cada dona, unes deien: Déu nos do una bona mort, i les altres responien: Déu nos do una bona vida. Al retorn, però, com que alguns joves les acompanyaven, ella discretament s'avançava i anava sola.

Llegir més...

dimecres, 21 de desembre de 2016

Vocació martirial de la Lliberada

Vocació martirial de la Lliberada Jesús encara avui ens va repetint: «Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i que em segueixi». A l'hora de portar-les a la pràctica són segurament les paraules més difícils d'entendre de l'Evangeli. La Lliberada, però, ja des de petita les va entendre. Els testimonis van d'acord en afirmar que ja de nena estava mancada de salut. De camí cap a la fàbrica de Sant Joan les Fonts, quan havia de superar una petita pujada, sospirava sufocada: «Com podré pujar aquesta muntanya del Calvari?» Malgrat el sofriment físic que això li devia suposar, ella, segons la tradició recollida pel P. Butiñà, els dies de festa, quan li lleia, pujava acompanyada d'altres devotes joves al Montsacopa per a practicar-hi Via Crucis desitjosa de seguir Jesús en la seva passió i mort en la Creu. 

La Lliberada, abans de morir, agraida per les atencions rebudes, va regalar com a record a Geroni Gelabert unes llibretes manuscrites amb oracions del seu ús. Una d'elles que diu: És de Lliberada de Ferrarons, donzella. Any 1821, conté una 
Estació del Viacrucis al Montsacopa
Consagració a la creu de Jesucrist. Extreta del llibre francès L'ame sur le Calvaire (1771) del jesuïta Barthèlemy Baudrand. Aquesta consagració a la creu de Jesucrist és un veritable oferiment com a víctima pels pecats del món. Sens dubte que aquesta consagració que ella faria quan tenia 18 anys i que iria repetint sovint, l'ajuda a prendre consciència de la seva vocació martirial. Tota la seva vida serà una pujada al Calvari amb la creu de les seves malalties i altres sofriments al coll. És més, durant tretze anys, des de 1829 fins a la seva mort el 21 de juny de 1842, romandrà clavada en un clot de llit, que serà la seva creu ben amada. 

El Dr. Masmitjà, el seu últim director espiritual, testifica que més d'una vegada l'havia observat com passava nits senceres en oració amb els braços en creu en el llit, posició que li havia de ser extremadament violenta donada la malaltia que patia, que l'obligava a estar sempre del mateix costat. 

Fa esfereir la relació que dels seus sofriments corporals féu el Dr. Prat, el seu metge de capçalera. Però el que més admira és que l'animosa Lliberada no sols no es planyia, sinó que era el consol de les persones que l'anaven a visitar, i encara s'oferia a majors sofriments per al bé de l'Església, amenaçada de cisma, i per la pacificació del país, involucrat en una guerra fratricida. L'últim oferiment. el qual li fou acceptat, fou el de la seva pròpia vida per aquests mateixos fins. Ningú té un amor més gran que aquell que dóna la vida per l'estimat: Això és el que féu la Lliberada pels seus germans que aquest de donar la mateixa vida pels seus amics (Jo 15,13)

Font: Butlletí 5 - Març 1988
Llegir més...

El P. Francesc Butirlà, S. J. (1834-1899) primer biògraf de la Lliberada

P. Francesc Xavier Butiñà, S. J.
L'any 1878 es va publicar a Girona La devota artesana: Reseña de la vida de la Sierva de Dios Liberada Ferrarons y Vivés. El seu autor: el P. Francesc Butinà, de la Companyia de Jesús. Encara que no és més que, tal com diu el seu títol, una ressenya, però, de fet, fou la primera biografia impresa de la nostra Lliberada. No sabem si la iniciativa la tingué el mateix P. Butiñà o bé el Dr. Joaquim Masmitjà, que fou qui li proporcionà la documentació. El que sí es pot assegurar és que ambdós hi tingueren especial interès en la seva publicació: el Dr. Masmitjà perquè veia el perill que amb el temps (ja anaven morint els testimonis oculars) s'iria perdent el record de les virtuts de la Lliberada, i el P. Butiñà perquè cercava un model dels nostres dies per oferir a l'institut per ell fundat, les Siervas de San José, i per a tantes joves que ja en el seu temps es dedicaven als treballs de la indústria, per les que sentia una particular preocupació. 

El P. Francesc Xavier Butiñà va néixer a Banyoles el 16 d'abril de 1834, fill d'un petit industrial i de família singularment religiosa. Als 20 anys d'edat va ingressar a la Companyia de Jesús en temps tempestuosos i difícils, de manera que en la seva vida de jesuïta per tres vegades va conèixer l'exili. A Salamanca estudià ciències empíriques i matemàtiques i es va doctorar en filosofia. Va exercir de mestre i director de l'observatori de Cuba (1859-1863). De 1863 a 1867 estudià teologia i es doctorà. A León s'ordenà sacerdot. Fou després professor de teologia dogmàtica i Sagrada Escriptura a Salamanca (1871-1874). Molt sensible als problemes de la classe obrera, que s'anava allunyant de l'Església, fundà a Salamanca un institut, les Siervas de San José, amb l'objectiu de santificar-se amb l'oració i el treball (religioses obreres), les cases de les quals es dirien Tallers de Natzaret. Tot just iniciada aquesta obra, ha de marxar novament desterrat cap a França, d'on ja no retornarà a Salamanca, sinó a Girona. Amb els mateixos fins, obra una nova casa a Girona (primer a Calella) que amb el temps esdevindrà una nova congregació, les Filles de Sant Josep, que aprovarà el bisbe de Girona Tomàs Sivilla el 30 de juny de 1876. 

Hem donat tots aquests detalls de la vida del P. Butiñà perquè es comprengui bé que una de les finalitats de La devota artesana, era precisament perquè servís de model i exemplar a les seves Siervas i Filles de Sant Josep, ja el 1875 havia publicat un llibre en dos volums: La luz del menestral, on recull vides de sants i professions humils preses dels bol·landistes. Ara amb La devota artesana (1878) la vida de la Lliberada podrà donar un model dels nostres dies, en què, com diu ell, tantes joves es dediquen als treballs de la indústria. Oració i treball era el seu lema, que la Lliberada el condensava en aquell adagi: Els ulls a la feina i el cor a Déu

De la ressenya de la vida de la Lliberada encara en féu dues edicions més a Tarragona, on havia estat traslladat; el 1890, amb el títol de La devota artesana, incloent-hi juntament la vida de Santa Zita, criada, i 1895 amb el títol de Algunas flores del jardín obrero, etc. Encara el 1897 autoritzarà que es faci a Olot una última edició de La devota artesana que publicà, en forma de fulletó, «El Deber». El P. Butiñà morí a Tarragona el 18 de desembre de 1899. Les seves filles espirituals les Siervas i les Filles de Sant Josep estan fent els treballs preparatoris per introduir també la seva Causa de Beatificació.

Font: Butlletí número 5 - Març 1988
Llegir més...