dimecres, 9 de maig de 2018

Nova estampa de la Lliberada

Fa uns dies que mn. Josep M. Armesto i Miró ens han escrit des de Castelldefels i ens ha fet arribar una estampa feta en motiu de la commemoració de la mort de la Venerable Lliberada Ferrarons. També i com diu mn. Josep M. que " Des del Cel ens ajudi i beneeixi i la poguem veure Beata aviat".  
Veieu l'estampa d'acció de gràcies a continuació:




Llegir més...

dimecres, 4 d’abril de 2018

Viacrucis 2018

Aquí teniu algunes de les fotos del viacrucis d'enguany.









I l'estampa el viacrucis en PDF



Llegir més...

dimecres, 21 de febrer de 2018

El vertader retrat de Lliberada Ferrarons

Amb aquest títol: Verdadero retrato de Librada Ferrarons y Vivés de Olot, se'n feren unes estampes ja poc després de la mort de la Serventa de Déu. Aquest «retrat» té la seva petita història. Una de les persones que desfilaren davant del cadàver de la Lliberada fou D. Antonio Masmitjà, catedràtic que havia estat de matemàtiques a Figueres, germà carnal del Dr. Masmitjà, l'últim director espiritual de la Serventa de Déu. «Vaig anar a veure-la —diu ell— i vaig observar en el seu rostre no els horrors de la mort, sinó tot el contrari, com si tingués un aire rialler i quasi donant indicis de vida». Un altre testimoni, el cirurgià Jeroni Gelabert, ens descriu així el que havia passat: «Després de la seva mort el seu rostre restà molt formós i rialler, més afable que quan vivia; la seva pell semblava d'alabastre, i tot el seu cos era flexible, i donava alegria de veure-la, havent- hi acudit, amb aquest fi, una gran gentada». I respecte als tres punts que li sortiren a la cara, un a cada galta i l'altre a la barba, eren «tan ben marcats i acolorits —diu—, que el pinzell més fi no hagués pogut fer altre tant».


Mogut sens dubte per aquest fet, per tractar-se d'un cas tan singular, Anton Masmitjà es decidí a dibuixar el retrat de la Lliberada difunta «de la manera que em va semblar més exacta», diu. El dibuix original que ell en féu no s'ha conservat, però molt aviat el va reproduir el reputat gravador de Ripoll Joan Amills, i les estampes que es varen imprimir ja circulaven profusament en 1844.

Aquest «retrat» representa a la Lliberada difunta, col·locada sobre una plataforma de fusta coberta amb un drap negre, vestida ella amb l'hàbit del Carme, amb la seva capa blanca, tal com ella mateixa ho havia disposat, ja que era Terciària Carmelita. Té la cara riallera, amb els ulls mig oberts, i amb els tres puntets que tant varen cridar l'atenció.

Tot i la seva imperfecció, aquest retrat és un inapreciable document, ja que és l'únic que posseïm de com era la Lliberada físicament. El retrat d'ella amb la caputxa blanca o mantellina catalana, que tant s'ha divulgat, fou una adaptació artística de la fotògrafa Carme Gotarde, servint-se d'una fotografia d'una jove que s'assemblava molt a l'Agnès, la germana petita de la Lliberada. En aquest mateix dibuix d'Anton Masmitjà s'inspirà en Marià Vayreda per a pintar un gran quadre a l'oli en 1874, per encàrrec, segons diu Balcells, del que fou gran devot de la Serventa de Déu en Josep Gelabert i Vall.

Butlletí núm. 10 - pàg. 2
Llegir més...

divendres, 9 de febrer de 2018

Lliberada, relíquies i Dickens

Avui ens fem ressò de l'article publicat al El Nacional.Cat sobre la Lliberada titulat "Lliberada, relíquies i Dickens" de Míriam Díez   El podeu llegir a:
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/miriam-diez-lliberada-reliquies-dickens_229029_102.html
Llegir més...