diumenge, 21 d’agost de 2016

Història de la Causa de Beatificació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS

Vers l'any 1922 comença l'obra eficaç de Mn. Domènec Balcells. Aquest, cap al 1910 havia visitat, a Mataró, al P. Recoder, paül, amic personal del papa Pius X, per recaptar la seva influència a fi d'aconseguir la coronació canònica de la patrona d'Olot.

El P. Recoder, amablement, li féu avinent que Olot tenia encara una obligació més urgent, que era la de promoure la causa de beatificació de la seva compatrícia la Lliberada Ferrarons, que ell coneixia per referències, i de la que fins i tot n'havia parlat en certa ocasió amb el Sant Pare, el qual li digué: "Quan tornis a la teva pàtria, preocupa't de cercar qui promogui el seu procés, doncs em plauria d'unir-lo al de Gemma Galgani i al d'una altra pageseta italiana, perquè servissin de model i exemple per les obreres dels nostres dies». El P. Recoder, que ja en altra ocasió havia demanat còpia de la documentació a un religiós d'Olot sense resultat, féu de nou l'encàrrec a Mn. Balcells. Aquest, davant la feina que això suposava i les moltes ocupacions, deixà de complir l'encàrrec.

Una greu malaltia li féu recordar aquest, que considerà ell un "deute sagrat", i féu la promesa que si guaria, esmerçaria les seves forces per a promoure ell mateix la Causa.

Mn. Domènec Balcells
Obtinguda la curació per intercessió de la Lliberada, i en reconeixement del favor rebut, Mn. Balcells en 1922 començà la publicació d'una sèrie d'articles en els periòdics locals i seguidament la biografia de la Serventa de Déu, en català, «Mirall per Obreres».

Animat pel ressò i l'èxit dels seus escrits, revifant el caliu que encara existia, en 1925 publicà una nova biografia, més àmplia i més documentada, i en castellà, perquè pogués tenir un radi d'acció més extens, titulada: «Modelo de jóvenes obreras».

Simultàniament anà publicant altres fulles, novenes, postals, estampes, etc. Tot plegat provocà la revifalla d'aquell entusiasme popular primitiu, que amb el temps, s'anava esmorteint.

Mn. Domènec Balcells moria en 1927, però la seva obra tenia continuadors, i aviat el desig es converteix en clamor general, demanant la incoació del procés de beatificació. Espontàniament es formaren grups de promoció de la Causa a diversos indrets, a més d'Olot, com Girona, Barcelona, Vic, Manlleu, on l'obrer Francesc Nofrarias cuidà de la preparació d'una petita biografia en català: «Sants exemples de Lliberada Ferrarons d'Olot», la segona edició de la qual publicà en 1928 el «Foment de Pietat Catalana» de Barcelona.

En 1928 la «Joventut Catòlica Femenina» de Barcelona, se la proposà a model, juntament amb Santa Eulàlia i Santa Teresa de Jesús Infant, i a Olot s'instituí un Comitè de propaganda per promoure la Causa de la Beatificació.

En 1930 l'assemblea de la «Confederación Nacional de Obreras Católicas" tinguda a Toledo, es dirigeix al bisbe de Girona demanant la incoació del procés de Beatificació, petició que renovà la III Assemblea l'any següent, representant a 103 Sindicats de tota Espanya. Però ja el gener de 1931 el bisbe de Girona, Dr. Vila i Martínez, havia nomenat una comissió per a fomentar i encarrilar els treballs encaminats per la glorificació de la Lliberada, i havia demanat instruccions a Roma pel nomenament de Postulador de la Causa, cercant també una persona competent per la redacció dels «Articles». Però, per aquells mateixos dies el Dr. Vila emmalaltia, i després de llarga malaltia s'esdevingué la seva defunció el dia 1 de setembre de 1932, restant tot aturat de moment.

Des del 1932 al 1934, són vàries les persones que es dirigeixen a l'Administrador Apostòlic de Girona Dr. Joan Perelló, bisbe de Vic, insistint en l'afer de la Causa. El 1936 són els cardenals de Tarragona i Toledo, així com els bisbes de Barcelona i de Vic, i encara novament la -Confederación de Sindicatos Obreros Femeninos", que s'interessen i insisteixen en la seva petició al nou bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà. Però amb això, la guerra civil de 1936-1939, establí un obligat parèntesi.

L'apoteòsica celebració del centenari de la mort de la serventa de Déu, 21 de juny de 1942, donà l'última empenta a la incoació del procés de beatificació. Aquell dia, com ja havia succeït cent anys enrera, tot Olot es va commoure. Els organitzadors de la celebració no havien pas pogut somniar que aquells actes tinguessin aquella acollença i ressò popular. El Dr. Josep Cartañà, bisbe de Girona, que els presidí, en restà tan impressionat, que tot seguit es decantà a favor de la Causa. La mateixa Junta organitzadora de la celebració del Centenari, integrada per les entitats religioses més representatives de la ciutat, presidides pel senyor Arxipreste Antoni Butiñà, el 26 de juny d'aquell mateix any 1942 demanava oficialment la incoació del procés diocesà de Beatificació i Canonització, i al mes següent, el 16 de juliol, el Dr. Cartañà, després d'escoltar la informació del fiscal eclesiàstic, decretà la incoació del procés, com a causa històrica, d'acord amb les Normes de la Sagrada Congregació de Ritus del 4 de gener de 1939. Seguidament nomenà la Comissió Històrica, sobre la que havia de recaure el treball i responsabilitat de recerca de la documentació que hauria de servir de base. 
Lliberada Ferrarons

Pel fet que la Serventa de Déu Lliberada havia estat Terciària Carmelita, s'encomanà la direcció de la Causa al Postulador General dels Carmelites, amb residència a Roma, que ho era el P. Eugeni Driessen. Aquest, al seu torn, nomenà Vice-postulador al P. Bartomeu Xiberta, aleshores resident a Olot. En absentar-se seria substituït pel Dr. Josep Calzada, que havia estat vicari d'Olot, i com a tal, fou un dels organitzadors de les festes del centenari.

La Comissió Històrica, presidida i dirigida pel Dr. Tomàs Noguer, i amb la col·laboració des d'Olot, primer pel Dr. Pere Llosas i després per Mn. Josep Girgas, treballà activament en la recerca de la documentació. El 24 de març de 1973 es pogué cloure a Girona el procés diocesà ordinari, essent Administrador Apostòlic de la diòcesi el Cardenal Narcís Jubany, Arquebisbe de Barcelona, que personalment portà a Roma la Còpia autèntica del procés, amb tota la Documentació.

Oberta la Còpia Autèntica per la Sagrada. Congregació i examinada tota la documentació del procés, se'n féu la Còpia Pública que fou passada a la Secció Històrica de la mateixa Congregació, a fi que el Relator General preparés oficialment la Positio super virtutibus i la fama de santedat de la serventa de Déu, que ha d'ésser la base de tot el procés. És el treball que s'està fent actualment i s'encomana a un col·laborador extern, el qual el realitza sota la direcció del Relator.

Quan la Positio estigui a punt, s'haurà d'imprimir i serà distribuïda als consultors, els quals, sota la direcció del Promotor de la Fe, hauran de donar el seu vot o parer, i resoldre les dificultats, si es presenten. Després hi haurà dues reunions, de consultors i cardenals o bisbes, membres del Dicasteri, que decidirà la sort de la Causa, encara que el vot definitiu sempre és del Sant Pare.

Tot això per arribar a provar l'heroïcitat de les virtuts, que certament és el pas més important i necessari. Després, o simultàniament si es produeix, caldrà fer el procés d'almenys un miracle, ja que per la Beatificació s'exigeix almenys un miracle processalment ben provat. 

Aquesta és, en resum, la història i la situació de la Causa de Beatificació de la nostra Lliberada, causa que és mirada a Roma amb molta simpatia perquè no es tracta de cap monja o religiosa, sinó d'una persona laica; és més, d'una treballadora de fàbrica, pobre i humil, que amb la seva provada i constant paciència ens ensenya com hem de prendre cada dia la nostra creu i seguir Jesús; és una Causa, en fi, sentida per tot un poble que desitja veure-la aviat glorificada i poder-la venerar com a Santa.

Font Butlletins núm 2 i 3 - 1987

Llegir més...

dilluns, 4 de juliol de 2016

Notes biogràfiques de LLIBERADA FERRARONS -- 1. LA FILLA DEL MITGER

El primer document que ens parla de la Lliberada és la seva fe de baptisme. Encara que breu, hi podem llegir moltes coses: Nasqué a Olot, bisbat Pila de Girona, el dia 19 d'abril de 1803, i el mateix dia ja fou batejada en les fonts baptismals de la parroquial de Sant Esteve. Noms: LLIBERADA (el de la seva tia materna Lliberada Vivés), Margarida (el de la seva àvia materna, Margarida Coll) i Rosa (el de la seva àvia paterna, Rosa Trias). Els seus pares Joan Ferrarons, mitger, i Teresa Vivés. Avi patern, Gaspar Ferrarons, pagès (vivia en una masia); avi matern, Fèlix Vivés, mestre de cases (ja difunt). El nom del padrí, era el seu oncle, Pere Ferrarons, bracer.
Pila baptismal de St. Esteve d'Olot on fou batejada la Lliberada
Com es pot constatar, tots, gent humil, que vivia del seu treball. El pare i el padrí, són gent de camp. La mare i la padrina, de Sant Joan les Fonts, són també de procedència de treballadors, encara que l'ofici de l'avi Fèlix indiqui ja una suficiència tècnica, com és el de mestre de cases.
L'ofici del pare, Joan Ferrarons, mitger, és a dir, treballador d'una fàbrica de mitges, és potser el més significatiu, en aquells temps en què la vila d'Olot, per causa de la seva industrialització, ha experimentat un notable creixement i ha esdevingut una de les poblacions més actives i populars
del Principat. La gent del camp s'acumula a la ciutat cercant treball i també seguretat, ja que les guerres entre Espanya i França (i Olot es troba en zona fronterera) sovintejaven i en el camp la gent no se sentia segura.
Per altra part, estem en plena revolució industrial, i Olot, en el Principat, és de les que va al davant. Anys a venir s'endarrerirà i perdrà empenta, a causa de les guerres i continus canvis polítics, que l'afectaran molt (pensem en la invasió napoleònica, les lluites i alternances entre absolutistes i lliberals, la primera guerra carlina), i encara, particularment, la dificultat de comunicacions, que donaren l'avantatge a altres poblacions més properes o ben
comunicades amb Barcelona.
La Lliberada bé al món d'una família d'humils treballadors, que s'ha de guanyar el pa de cada dia amb la suor del seu front, i enmig del brogit de les màquines d'una població fabril. Com veurem, ella farà honor a la seva nissaga, i ens ensenyarà amb el seu exemple que ésser simple obrera no és cap deshonor, ni que la pobresa, menys encara, no és cap inconvenient per a la pràctica de la virtut; tot el
contrari, ens farà més entenedora aquella màxima de l'Evangeli: «Benaurats els pobres, perquè d'ells és el regne del cel». I també aquella altra: «Benaurats els qui ploren, perquè seran consolats», ja que la seva vida ens parlarà de treball i també de sofriment.  Divuit o dinou anys passarà treballant en diferents fàbriques de Sant Joan les Fonts i d'Olot, en condicions difícils, per causa de la seva precària salut, fins que la malatia que l'anava assetjant, ja de joveneta, acabarà per deixar-la postrada en un clot de llit, on passarà la resta de la seva vida. En totes les situacions, ella serà un model de virtut i de santedat. En el llit del dolor comprendrà la seva especial vocació, i s'oferirà generosament com a víctima expiatòria pels pecats dels homes, per la pacificació del país i per la unitat de l'Església, amenaçada de cisma.
Publicat al Febrer de 1987
Llegir més...

diumenge, 5 de juny de 2016

Nova Obertura de l'Exposició permanent de la Sala de la Lliberada.

El diumenge 19 de juny, a l’església de la Mare de Déu del Carme d'Olot, després de les misses de 2/4 de 10 h i de 2/4 de 12 h, tothom qui ho desitgi podrà visitar la sala d’exposició permanent on es recullen documents, fotografies, relíquies... de la Venerable Lliberada Ferrarons i Vivés.

Fou el dia de Sant Lluís de l’any 1842 que ella deixà aquest món per anar a la casa del Pare. Per a molts olotins morí amb fama de santedat.
Llegir més...

dissabte, 4 de juny de 2016

Els signes i la fama de santedat


Una de les exigències per a la beatificació i canonització dels sants és que hagi existit i continuï existint la fama de santedat. Això, naturalment, ha de quedar ben provat. Una de les coses que més ho palesen és que les persones en les seves necessitats s'encomanen a Déu per la intercessió del presumpte sant. La nostra Lliberada, tan en vida com particularment, després de la seva mort ha gaudit d'aquesta fama, i són moltes les persones que han afirmat, i encara afirmen, convençudes d'haver rebut gràcies i favors per la seva intercessió.

Però això encara no és tot; per la beatificació, i després encara per la canonització d'un sant, l'Església exigeix , fora de casos extraordinaris com és el del martiri, que s'hagi produït algun miracle, que haurà de quedar ben comprovat, per la qual cosa s'intrueix tot un procés, amb les mateixes exigències com es fa per provar l'heroïcitat de les virtuts i la mateixa fama de santedat.

Cal per tant que aquelles persones que se sentin afavorides per alguna d'aquestes gràcies extraordinàries, que comuniquin el cas al Vice-postulador, amb tots els detalls i documentació possible (certificats mèdics, quan es tracta d'una curació) a fi que es pugui utilitzar pel seu objecte. Les altres gràcies i favors que es cregui haver rebut, encara que no siguin tant extraordinàries, també és convenient recollir-les i comunicar-les al Vice-postulador, perquè si res més no, proven aquella fama de santedat en general de què abans hem parlat. Recomanem, doncs, que aquelles persones que es sentin afavorides d'alguna gràcia, no deixin de comunicar-la, encara que no sigui més que com un acte d'agraïment.


PREGÀRIA PER DEMANAR ALGUNA GRACIA DE DÉU PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS i PER LA SEVA GLORIFICACIÓ

Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'anima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.

Parenostre, avemaria, glòria. 

Amb aprovació eclesiàstica


Butlletí núm. 1
Per comunicar gràcies obtingudes:
 lliberada@lliberada.org
Llegir més...