Notes Biogràfiques
 |
| Església del Carme |
En el Llibre de La Tercera Regla del Carme d'Olot hi consta que la Lliberada vestia hàbit de terciària com a novícia el dia 10 de gener de 1819 i va professar el dia 26 de desembre del mateix any. Va voler seguir l'exemple del seu virtuós pare, el qual, en morir, el dia 16 de juliol de 1816 havia estat sebollit en l'església del Carme. Lliberada tenia 16 anys i seria l'últim any que treballaria en la fàbrica de Sant Joan les Fonts.
Setze anys era l'edat mínima que s'exigia per a professar com a terciària. Per la professió els terciaris carmelites feien vots simples de castedat i obediència segons el propi estat. En el Llibre de La Tercera Regla no hi consta la fórmula de la professió, però podem suposar la farien segons la fórmula del llibre del carmelita olotí, P. Joan Bonet, Espejo de vida, que era el manual del Terç Orde i que ve citat expressament en el llibre de les Ordenacions que han d'observar tots los Germans y Germanes de la Tercera Orde de N.° Sra. del Mont del Carme de la pnt. Vila de Olot. El llibre del P. Joan Bonet presenta dues fórmules per la professió de les joves donzelles. La primera s'expressa sense restriccions, de manera que el vot de castedat equivalia al vot simple de virginitat perpètua; en canvi a la segona fórmula s'hi afegia: "mentre no mudi d'estat". Lliberada sembla que obtà per la primera fórmula, puix el P. Butinà (encara que no expressa que Lliberada fos terciària), diu que la Lliberada, per honorar i imitar a la Mare de Déu, es va consagrar totalment a Jesús i Maria amb els vots de perpètua virginitat, obediència total i pobresa absoluta. Butiñà ho podia saber pel Dr. Masmitjà, que no sols li facilità la documentació, sinó que també l'assessorà de paraula, com es desprèn en altres punts de La Devota Artesana.
Sigui com sigui, el que sí que veiem és que ella féu honor a la seva professió com a terciària carmelita, encarnant aquelles notes més significatives de l'espiritualitat del Carme, com són l'entranyable devoció a la Mare de Déu i l'esperit d'oració. A més dels nombrosos testimonis que fan remarcar el seu amor a la solitud i al silenci (fins i tot en la fàbrica cercava de treballar sola) tenim el valuós i significatiu testimoni de Jerónima Escubós, la qual declarà que «l'havia vist molt sovint a l'església de la Verge del Carme, orant immòbil i molt devota davant l'altar del Santíssim Sagrament, on restava per llarg temps, o algunes hores». També la seva particular devoció a la Mare de Déu la testimonien no pocs, particularment quan, ja des del llit, malalta, recomanava i repartia l'Escapulari a les persones que la visitaven.
Quan va morir, volgué ésser amortallada amb l'hàbit del Carme complert, com a bona terciària, i se li feren les exèquies en l'altar de la Verge del Carme de l'església del Tura, ja que allí havia estat traslladada la imatge de la Mare de Déu del Carme quan, per l'exclaustració dels carmelites en l'any 1835, els fou clausurada la pròpia església.
Font: Butlletí núm. 6