dissabte, 21 d’octubre de 2017

Participació de la Lliberada en la Passió de Crist

Una de les meditacions preferides de la Lliberada era la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist. De jove, quan encara podia caminar, tot i que li devia ésser costós per causa de la seva debilitat i malalties, segons una tradició ben fundada, els dies de festa ella pujava al Montsacopa per a practicar el Via Crucis. Després, quan ja la malaltia la tingué reclosa en un clot de llit, era el tema predilecte de la seva meditació. Així ens ho assegura el seu últim director espiritual, el Dr. Joaquim Masmitjà, com ho deixà escrit en la Relació que féu de la seva vida i virtuts. 

D'ella ho va extreure Mn. Balcells en la biografia de la Serventa de Déu, "Modelo de jóvenes obreras": «Un dels temes favorits de les seves meditacions era la sagrada Passió del nostre diví Salvador, de la qual era molt afeccionada i devotíssima. Als pocs moments de posar-se a meditar sobre algun dels passos, ja se la veia entrada en altíssima contemplació, abrusant-se i consumint-se ensems d'amor i de dolor».

Ella manifestà i declarà més d'una vegada als seus confessors que era admesa a participar amb gran intensitat de les penes, dels dolors i dels turments de Jesús; que sentia la crueltat de la flagel·lació, els horrors de la coronació d'espines, les tortures de la Creu, la set ardent i abrusadora, la desemparança, amb les suors i angoixes de la mateixa mort. Tot això se li podia endevinar i descobrir clarament en veure-la, a certes hores de tots els divendres, sospirar, plorar, prendre un color cadavèric, amb altres senyals exteriors, particularment la sequedat dels seus llavis i de la seva boca, i les tristeses, temors, angoixes i altres efectes, donant a entendre amb tot això que estava unida amb Crist Jesús, qui, per sofrir i merèixer més pels pecadors, va permetre en la part inferior de la seva Persona esser turmentat i afligit cruelment d'aquesta manera.

Per a conformar-se més amb Jesús, molt sovint, però en l'habitació de la Serventa de Déu especialment els divendres de cada setmana, començant ja a la vigília, la trobava extàtica, amb els braços en forma de creu, cosa que li era molestossissima, donada la seva posició constant en el llit, passant nits senceres en aquesta actitud, cosa que vaig voler comprovar personalment visitant-la algunes nits i estant en l'habitació de la malalta, completament a les fosques, sense ella saber-ho ni haver-me vist. Així vaig poder convèncer-me, més d'una vegada, que mantenia aquesta posició i que, tocant-li les mans, no se'n sentia».

La meditació freqüent de la Passió i Mort de Jesús la devia confortar, més que cap altra cosa, a sofrir amb paciència i conformitat les pròpies penes i treballs, i l'infondria aquella heroica generositat de oferir-se, a imitació de Jesús, com a víctima expiatòria també pels pecats dels altres. Per això, quan algú la compadia, veient els seus terribles sofriments, ella exclamava: què és això en comparació del que va sofrir Jesús!». 

No ens pensem que la Lliberada era una persona trista. a pesar dels seus incomprensibles sofriments, ella sentia la joia i la pau de Déu en el seu cor, joia comunicativa que portava el consol en el cor dels altres. En tenim, entre altres, el testimoni del Dr. Prat, el seu metge de capçalera: «No poques vegades —diu— anava a veure-la només per passar l'estona, especialment si em trobava angoixat per alguna cosa, i sempre en tornava consolat».

Butlletí núm. 8 - Pàg. 2